Feia temps que volia veure aquesta pel·lícula, però la veritat és que sempre em feina mandra posar-m’hi. És d’aquelles pel·lícules que dius “l’he de veure”, però passa el temps i si ella no em troba a mi, potser mai l’hauria vist. I això és justament el que va passar l’altre dia, quan la van posar a la TV. La veritat és que ja no estic acostumada a veure pel·lícules, sèries i quasi qualsevol programa per la televisió. És tan exasperant suportar els anuncis! Però bé, la pel·lícula va venir a buscar-me i no podia fer-li un lleig. Un dels aspectes que sempre m’havien tirat enrere d’aquesta pel·lícula és que havia llegit que tenia un costat espiritual, cosa que no saps massa bé per on pot surtir-te, si cap a l’adoctrinament o cap a interpretacions subjectives. Per fortuna, en aquest cas es tracta de la segona opció, ja que l’espiritualitat la trobaràs segons com vulguis interpretar la història. I no dic més perquè encara podria spoilejar sense voler a aquells que encara no l’ha vist.
Pel que fa a l’apartat visual, és una autèntica delícia: un festí per als ulls. Bé, salvant algunes animacions per ordinador millorables, la resta és impecable. Especialment les grans escenes on veiem la immensitat de l’oceà, reflectint el cel o deixant entreveure els misteris de les seves profunditats. Només per això ja val la pena veure la pel·lícula. Però la pel·lícula és molt més que això: l’argument t’enganxa de principi a final i la reflexió que ens reserva la conclusió no deixa indiferent.
Si t'agrada... 