Molt bona pel·lícula. Potser si m’hagués llegit el llibre no diria el mateix, però com no és el cas, doncs puc dir que la pel·lícula m’ha agradat. I això que té alguna escena d’aquestes fastigoses (cosa que no suporto!), i així i tot els 150 minuts de metratge se m’han passat volant. Es nota que té una bona base argumental, un llibre del qual només havia sentit a dir coses bones i amb raó. Fins cert punt em recorda Ágora (2009), la pel·lícula d’Amenábar, sobre la lluita que ha existit durant segles entre la ciència i els fanatismes religiosos. Però sense fer cap mena de diferència entre religions: totes tenen costums criticables. També m’ha sorprès gratament saber que es tracta d’una producció alemanya, tot i que disfressada per un repartiment majoritàriament angloparlant. Per cert, tots grans actors, incloent-hi l’actriu Emma Rigby, que fins ara només l’havia vista a la sèrie fantàstica Once Upon a Time in Wonderland (2013) i no em queia massa bé. L’equip tècnic tampoc es queda curt: la fotografia és senzillament bellíssima, amb els deserts d’Egipte i les muntanyes verdes d’Anglaterra (diria que això ho deuen haver filmat a Escòcia o Irlanda, perquè a Londres ben poc espai verd queda ja…). També la banda sonora d’Ingo Frenzel és digna de destacar, amb les seves melodies orientals.
En resum, si aquests dies de nadal no heu tingut ocasió de veure aquesta pel·lícula al cine, us recomano que hi aneu, ja que des d’aquelles pel·lícules que val la pena veure en pantalla gran.
Si t'agrada... 