Quiero ser italiano (L’italien, 2010)


000001_2.jpg_cmyk

La vida és bella per als italians: són estilosos, lliguen molt i tenen feines “guais”. Almenys, això és el que pensa el protagonista d’aquesta pel·lícula, d’origen musmulmà. D’aquesta manera, decideix viure una mentida: prefereix renunciar a la seva identitat i convertir-se en italià per tal de no haver de patir el racisme dels estirats francesos. Ah, però la vida no és tan fàcil! La trama se li complica quan el seu pare malalt li demana que faci el Ramadà en el seu lloc. Llavors haurà d’intentar mantenir la seva falsa identitat mentre procura seguir fielment una tradició difícilment ocultable, ja que no pot menjar de dia. Això dóna llocs a situacions tan hilarants com la del seu tast “visual” d’un tiramisú típicament italià. I de pas, una reflexió molt interessant sobre els problemes de la integració dels immigrants. Curiosament l’actor protagonista Kad Merad coneix de primera mà el tema, ja que té un pare de cada nacionalitat. Llàstima que el final és una mica “psé” (a mi no em va convèncer del tot), però en general la pel·lícula està bé. Entretinguda amb un toc de reflexió.

Anuncis

I tu, què en penses? Deixa el teu comentari!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s