Dumbo (1941)


Just quan creia que les pel·lícules de Disney no podien ser més ensucrades, torno a veure la pel·lícula de Dumbo… i m’adono com de vagues són els records de la infància. La veritat és que quan la veia de petita no era de les preferides, però la suportava. I us ben asseguro que si no fos per raons acadèmiques no l’hauria pas acabat de veure. Perquè, a veure, el Dumbo aquest, per què no parla? És molt maco i tot això, però perquè és l’únic animal que no parla? És que així sembla més maco? Perquè a mi al final ja m’acaben carregant tants ulls grans, somriures i llàgrimes entendridors. Després també és curiós perquè te n’adones de coses que no pensaves quan eres petit. Per exemple, que tots els treballadors eren negres. Encara sort que en aquella època no eren esclaus! Si arriben a ser-ho ja els haurien ficat a una gàbia, com la resta d’animals. Certament, va ser tota una revolució la pel·lícula de Tiana, en què la protagonista és negra. Però ja se sap que els ritmes evolutius de Disney són diferents. Una altra cosa que em va sorprendre molt és la mentalitat aquesta treballadora del ratolí, que vol fer quelcom “útil” amb el Dumbo. Però a sant de què? Que no veu que els pobrets animals són esclaus dels humans? El final feliç seria que el Dumbo s’escapés amb la mare, no que es faci famós perquè vola! Però ja se sap com és la mentalitat dels americans: treballa, guanya molta pasta i fes-te famós! Bona lliçó per als nens, sí senyor.

Anuncis

I tu, què en penses? Deixa el teu comentari!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s