Jet Lag (Décalage horaire, 2002)


Poques vegades he trobat una pel·lícula tan senzilla i eficaç com aquesta. Pot semblar un adjectiu curiós per a una pel·lícula aquest d'”eficaç”, però és precisament el que és. I és que la directora Danielle Thompson resol magistralment dues línies argumentals de manera coordinada i coherent. No podria haver resultat millor la unió de dos dels actors francesos més internacionals: Jean Reno i Juliette Binoche, en uns papers allunyats del que solen ser els seus rols habituals (ell un home d’acció, ella una dona compromesa). Una comèdia positiva, que invita a la refexió però sempre des de la perspectiva de l’entreteniment. La banda sonora, d’Eric Serra, i alguna que altra cançó, acaben de perfilar la pel·lícula com a retoc final.

No tinc per costum ser tan efusiva en les meves crítiques, però és que aquesta s’ho mereix. Si mai teniu ocasió de veure-la, no dubteu ni un sol segon. Segurament us alegrarà el dia.

Anuncis

I tu, què en penses? Deixa el teu comentari!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s