Sin límites (Limitless, 2011)


Segons diuen alguns estudis, tan sols emprem un 20% de la nostra capacitat cerebral. És a dir, podríem ser més intel·ligents però no ho som. “Sin límites” es planteja què passaria si poguessim fer ús del nostre cervell al 100% gràcies a una miraculosa pastilla. Seria genial, no? Però, ah! Hi ha una contrapartida: et converteixes en addicte i altres cobegen la mateixa intel·ligència. Podríem dir que això és, en línies generals, l’argument de la pel·lícula. La veritat és que planteja idees interessants, sobretot a nivell visual. La manera en que es diferencia cromàticament l’efecte de la pastilla (amb colors més càlids i brillants) o la seva absència (amb un predomini de blaus i foscos). O com s’eixampla el camp de visió del protagonsita amb grans angulars… L’única pega que li posaria a la pel·lícula són les escenes que es recreen en la violència, però a part d’això la pel·lícula està força bé.

Anuncis

I tu, què en penses? Deixa el teu comentari!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s