El tercer hombre (The third man, 1949)


Normalment el nom d’Orson Welles sol ser un símptoma de qualitat en una pel·lícula i d’algun tipus de signatura visual palpable. El tercer hombre no és cap excepció, i així ho demostra una planificació poc habitual (la majoria dels plans estan “torts”) o les excepcionals aparicions d’Orson Welles en què la il·luminació o la simbologia de certes imatges no deixaran indiferent. Pel que es veu existeix certa polèmica sobre si la pel·lícula és de Welles o del director que signa la cinta, Carol Reed… no entraré en aquest debat, però el que és clar és que les escenes de Welles estaven planificades per ell mateix. A banda d’això sempre hi ha hagut dos elements que han fet famosa aquesta pel·lícula: la música i Viena. Sobre la música, què puc dir? La veritat és que sovint és sorprenent aquesta banda sonora, ja que sembla anar en direcció oposada a l’argument. La música en sí està bé, però crec que de vegades roba massa protagonisme a l’escena. Per últim Viena, una ciutat clarament devestada per la postguerra i que té ben poc en comú amb la ciutat actual. Sol dir-se que aquesta és una de les pel·lícules per excel·lència sobre Viena, però no deixa de ser curiós que precisament ens la mostri en les seves hores baixes. En realitat la ciutat tan sols és un teló de fons per al desenvolupament d’una trama en un moment molt determinat de la història europea.

Anuncis

I tu, què en penses? Deixa el teu comentari!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s